Ho sento!

No se qui ha sigut el que em va contestar allò del ultim post (i més be m'importa poc) pero te molta rao!
Me deixat caure i no he deixat que ningú m'ajudés a alçar-me. He sigut un estupid al pensar que jo podia amb tot sol, i no tenia raó... m'he donat compte de que per molt que em queixe els amics son tot el que tinc, així que no puc creurem millor que ningú i pensar que puc sol, perque no es així.

Al cap i a la fi, jo he sigut el que els va dir que no els nececitaba, y això va ser el pitjor que vaig fer, ho sento molt sobre tot per dos persones que han sigut les que em van dir que m'alçara i jo el únic que vaig conseguir es fer-les plorar, o casi...

M'he donat compte de que les relacions personals i els sentiments no son els meus forts, però aixo no m'exculpa de el que he fet, i pense que no deurien de perdonar-me, guardarme rencor tampoc ho dessitjo, pero al cap i a la fi es el que em mereixo.

Juro no tornar a derrumbar-me com ho he fet, juro no tornar a subestimar els meus amics, que al cap i a la fi son els que m'ajudaven a no derrumbarme...

P.D: Ho sento si he fet moltes faltes, però crec que m'ha eixit del cor!